Entenguem-nos primer nosaltres!

Sovint som molt exigents quan allò que afecta a tots és encara lluny, però tot canvia en la mesura en què s’apropa i ens implica. A nivell teòric ho tenim clar, sempre defensarem no sols la necessitat del diàleg, sinó també la seva urgència. Avui, més que mai, la divisió entre els cristians de diferents confessions ens afecta i ens implica, som conscients de l’escàndol que provoca quan la fe en Jesucrist hauria de ser punt d’unitat i força de comunió, i no ho és. Com viure i transmetre la fe per tal que la divisió no passi d’una generació a l’altra?

«L’espiritualitat de comunió demana que sapiguem descobrir tot allò de positiu que hi ha en l’altre, que aquesta és la manera amb què Déu ens mira».

«L’espiritualitat de comunió demana que sapiguem descobrir tot allò de positiu que hi ha en l’altre, que aquesta és la manera amb què Déu ens mira».

La pregària de Jesús és «que tots siguin u» (Jn 17,21). Cal, però, que comencem per nosaltres, els catòlics. La fragmentació dins de comunitats, l’esperit de «secta» que infecta determinats grups que diuen actuar en nom de l’Evangeli, les exclusions premeditades de persones al si d’un treball de cooperació, els descartaments habituals «quan l’altre no pensa com jo» o és un obstacle «perquè jo pugui avançar», la insensibilitat davant el fracàs o l’error d’algú que necessita una mà d’ajuda o un gest de comprensió… L’espiritualitat de comunió demana que sapiguem descobrir tot allò de positiu que hi ha en l’altre, que aquesta és la manera amb què Déu ens mira.

De fet, què aconseguim desplaçant-nos mútuament, allunyant de la nostra mirada les persones que —segons la pròpia visió egoista— ens fan nosa? No parlem de diàleg ecumènic si aquestes actituds antievangèliques persisteixen entre nosaltres, els catòlics. El papa Francesc diu que «cal confiar el cor al company de camí sense recels, sense desconfiances, i mirar abans que res el que busquem: la pau en el rostre de l’únic Déu. Confiar-se a l’altre és quelcom artesanal, la pau és artesanal» (EG 244).

Les relacions entre les persones han de ser sobretot humanes. Són tantes les coses que ens uneixen i el bé que ens podem fer els uns als altres que no tenim cap dret a fer la vida impossible a ningú, menys encara si una mateixa fe en Jesucrist volem que ens identifiqui i ens uneixi. L’esforç per la unitat és el signe perquè el món cregui.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca

Català, , , , , , , , , , Permalink

Comments are closed.