Els jesuïtes són notícia

A l’hora de tancar aquesta edició, la Companyia de Jesús haurà començat la seva 36ena Congregació General, l’òrgan suprem de govern i legislació dels jesuïtes i el canal de participació i representació de tots els religiosos en la vida de l’Institut. En aquesta hi ha una destacada presència de jesuïtes del sud global: d’Amèrica Llatina, d’Àfrica i d’Àsia, el continent regat amb la sang de tants sants membres de la Companyia. És tot un esdeveniment que s’està preparant des de fa més d’un any amb les Congregacions Provincials prèvies en cadascuna de les demarcacions territorials en què es divideix la Companyia.

Els 215 jesuïtes assistents a la 36ena Congregació General faran un reconeixement a la tasca del P. general, Adolfo Nicolás, analitzaran l’estat de la Companyia i, a la llum del que al seu judici el Senyor està demanant avui als fills de sant Ignasi, elegiran el nou superior general.

Els 215 jesuïtes assistents a la 36ena Congregació General faran un reconeixement a la tasca del P. general, Adolfo Nicolás, analitzaran l’estat de la Companyia i elegiran el nou superior general.

Els 215 jesuïtes assistents, de diferents edats, races, llengües i cultures, faran un reconeixement a la tasca del P. general, Adolfo Nicolás, analitzaran l’estat de la Companyia i, a la llum del que al seu judici el Senyor està demanant avui als fills de sant Ignasi, elegiran el nou superior general.

És la primera Congregació celebrada sota el pontificat d’un Papa jesuïta. Amb el papa Francesc, la missió dels jesuïtes que solia ser tractada a la premsa de manera secundària, ara ocupa un lloc central: «Per als jesuïtes era impensable pensar que un dels nostres fos elegit Papa, només dos-cents anys després de la supressió i vint-i-cinc després d’una intervenció papal en el govern de la Companyia» declarava el P. Nicolás. Recordem que dos dies després que Francesc fos elegit Papa, va telefonar-lo per agrair-li la bonica carta que li havia enviat. Quan sigui elegit el nou general, abans de fer-se públic el nom, es comunica per deferència al Sant Pare.

Avui, la Companyia està en plena sintonia amb l’Evangelii gaudium, amb l’accent en la misericòrdia, en les perifèries, en l’atenció a l’ecologia. La Companyia de Jesús pot aportar l’experiència de treballar amb els laics i el model de reunificació de la província espanyola. La nostra redactora Rosa María Jané ho analitza a fons a les pàgines de Catalunya Cristiana. I tots som convidats a pregar pels fruits d’aquesta Congregació i a agrair al Senyor la fecunditat dels jesuïtes en tants apostolats de frontera.

En el proper número, entrevista en exclusiva a Mons. Héctor Fabio Henao, director del Secretariat Nacional de Pastoral Social de Colòmbia, sobre el procés de pau.

Posted in General | Tagged , , , , , , , , , , | Desactiva els comentaris

L’Esperit d’Assís

Fa trenta anys que sant Joan Pau II, amb intuïció profètica, convocava els principals líders religiosos del món a pregar per la pau al bressol de sant Francesc d’Assís. En el rerefons, un fet històric: el 1219 Francesc, en contra del parer de tots i en plena croada, viatjà a Damieta, a uns quilòmetres al nord del Caire i allí es troba amb el soldà d’Egipte Malik al-Kamil. Els soldats amb la paraula de les armes, ell, germà dels pobres, amb la paraula de la pau.

«Les trobades de Pregària per la Pau s’han anat celebrant puntualment cada any en una ciutat diferent en un clima fraternal, de diàleg i festa. La propera serà a Alemanya a Münster i Osnabrück.»

«Les trobades de Pregària per la Pau s’han anat celebrant puntualment cada any en una ciutat diferent en un clima fraternal, de diàleg i festa. La propera serà a Alemanya a Münster i Osnabrück.»

El 1986, el papa Wojtyla, com a amfitrió, posat al centre però al mateix nivell, tenia a banda i banda els principals líders religiosos del món. Es tractava de pregar junts, cadascú des de la pròpia tradició, per una causa comuna: la de la pau. La força icònica de la trobada feia emmudir les veus dels qui hi veien perill de sincretisme.

Les trobades de Pregària per la Pau s’han anat celebrant puntualment cada any en una ciutat diferent en un clima fraternal, de diàleg i festa. La propera serà a Alemanya a Münster i Osnabrück.

És un motiu de goig que trenta anys després l’Esperit d’Assís continuï viu. A la trobada d’enguany que portava el significatiu títol de «Set de pau. Religions i cultures en diàleg» hi assistiren 511 representants de les diverses religions i un total de 10.000 persones. Catalunya hi estigué ben representada pel cardenal Lluís Martínez Sistach, que va presidir una taula sobre els canvis que ha produït la misericòrdia al llarg de la història i el Dr. Armand Puig, rector de l’Ateneu Eclesiàstic Sant Pacià, que en va presidir una altra sobre «El martiri dels cristians al segle XX».

El rabí David Brodman afirmava: «Per a mi l’Esperit d’Assís és el millor exemple d’humilitat, de santedat i de resposta a la tragèdia de la Shoah i de totes les guerres.» Syamsuddin, president del consell dels Ulema d’Indonèsia, la nació amb la població musulmana més gran del món, insistí que «l’islam és una religió de pau. Déu ha creat els homes diversos, diu l’Alcorà, perquè puguin apreciar i enriquir-se de la diferència».

A la cloenda el papa Francesc va dir: «Només la pau és santa i no la guerra (…) Desitgem que homes i dones de religions diferents es reuneixin i creïn concòrdia, especialment allí on hi ha conflictes. El nostre futur és viure junts. Per això som cridats a alliberar-nos del pesat fardell de la desconfiança, del fonamentalisme i de l’odi» (…) La inauguració de la trobada d’Assís d’enguany celebrada com la de fa trenta anys a la pàtria de sant Francesc va ser saludada amb l’aparició al cel de l’arc de Sant Martí en la cerimònia d’inauguració: l’arc iris, signe de l’aliança de Déu amb el seu poble i present en el logo dels organitzadors, la Comunitat de Sant’Egidio, a qui cal felicitar cordialment.

Posted in General | Tagged , , , , , , , , | Desactiva els comentaris

Família i interioritat

Encara avui molts pares bategen els seus fills, uns quants fan la Primera Comunió, molt pocs arriben a la Confirmació i només una minoria persevera en l’itinerari creient. La transmissió de la fe continua essent una tasca àrdua. A Catalunya Cristiana aquesta setmana hem volgut donar pistes per a l’educació de la interioritat. El Primer Pla ha estat elaborat pel nostre redactor Joan Andreu Parra. Jaume Gubert, pare de dos fills, professor d’institut i militant d’ACO sosté que «una educació de sentit comú, positiva, enriquidora i oberta és el necessari i imprescindible punt d’arrencada d’un possible procés de fe». Els pares i els adults «som els primers cristians creïbles als seus ulls». Hilario Ibáñez, de Camí Endins, apunta que «a totes les cases hi hauria d’haver un oratori o un espai per connectar amb la interioritat. A la dinàmica familiar cal incorporar-hi estones de silenci o moments de respir per a petits i grans». Alerta, però que, de silenci davant de la pantalla, n’hi ha molt. No volem un silenci passiu exposat a un bombardeig d’imatges i de paraules: cal tenir molta cura per saber d’on beuen els petits. El papa Francesc a l’Amoris laetitia (260) diu que la família «necessita plantejar-se a què vol exposar els seus fills. Per a això, no s’ha de deixar de preguntar (…) qui entra a les seves habitacions a través de les pantalles…»

«Alerta, però que, de silenci davant de la pantalla, n’hi ha molt. No volem un silenci passiu exposat a un bombardeig d’imatges i de paraules: cal tenir molta cura per saber d’on beuen els petits.»

«Alerta, però que, de silenci davant de la pantalla, n’hi ha molt. No volem un silenci passiu exposat a un bombardeig d’imatges i de paraules: cal tenir molta cura per saber d’on beuen els petits.»

Jordi Espí, consiliari diocesà del MIJAC de Barcelona i Terrassa, explica com li ha estat d’enriquidor descobrir la presència de Déu en els infants. Assegura que els nens també ens evangelitzen: «Al MIJAC partim de la intuïció que els infants són els millors evangelitzadors dels altres infants i de les seves famílies; poden anunciar en el seu entorn l’Evangeli i participar en la construcció de l’Església. I tot això ho fan des de la seva realitat infantil: convidant els seus amics i amigues a “fer grup”, a actuar amb ells o com ells, a venir a les seves trobades i celebracions, a descobrir com Jesús es troba present en tot el que fem i vivim.» Molts pares i mares entren en relació amb noves persones a partir de les relacions que han establert els fills amb amics i companys, especialment en l’etapa escolar. Podem adonar-nos de la mirada de Déu a través de la seva mirada, dels seus fets o podem fer experiència de l’Amor de Déu definit amb trets maternals i paternals a partir de la pròpia experiència de mares i pares. Cada família pot trobar aquestes i moltes d’altres ocasions d’evangelització.

Posted in General | Tagged , , , , , , , , , , , , , , | Desactiva els comentaris

Taltavull, Catalunya i les Illes

El nomenament del bisbe Sebastià Taltavull Anglada (Ciutadella, Menorca, 1948) auxiliar de Barcelona, com a administrador apostòlic de Mallorca és una bona notícia. El càrrec d’administrador apostòlic pot ser permanent o temporal. En aquest cas és temporal fins que el nou bisbe prengui possessió canònica de la diòcesi de Mallorca. Això vol dir que el bisbe Sebastià haurà de fer compatible aquesta alta responsabilitat amb la de bisbe auxiliar de Barcelona.

El nomenament del bisbe Sebastià Taltavull Anglada (Ciutadella, Menorca, 1948) auxiliar de Barcelona, com a administrador apostòlic de Mallorca és una bona notícia.

El nomenament del bisbe Sebastià Taltavull Anglada (Ciutadella, Menorca, 1948) auxiliar de Barcelona, com a administrador apostòlic de Mallorca és una bona notícia.

Els lligams de Catalunya i les Balears en el decurs de la història han estat intensos i fecunds. D’uns anys ençà aquesta aliança natural s’ha anat afeblint, no precisament per raons pastorals. Fins al dia d’avui que el Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i les Illes és de les poques institucions d’Església que abasta encara el Principat i les Balears. Es dóna la circumstància que els bisbes Salinas i Taltavull han tingut successivament la responsabilitat de portar-lo endavant. Un nombre notable de preveres, de religiosos i laics de l’«illa de sa calma» s’han format filosòficament i teològica a Catalunya i mantenen vius els lligams d’amistat i d’agraïment envers el Principat.

El bisbe Sebastià —porta el nom del patró de Palma— en els set anys que exerceix el ministeri de bisbe auxiliar de Barcelona (2009-2016) primer al costat del cardenal Martínez Sistach i ara de l’arquebisbe Omella, ha recorregut de manera exhaustiva les parròquies, comunitats i moviments de l’arxidiòcesi i amb la seva autenticitat i l’estil humil i proper, en sintonia amb el papa Francesc, s’ha anat guanyant l’estimació de la majoria de preveres i laics. En el cas de l’actual arquebisbe, ha fet un gran paper a l’hora d’acompanyar-lo i de situar-lo en la seva introducció a Barcelona. No ha passat desapercebut el bon tracte i la sinodal col·laboració de tots dos prelats que, com un signe eloqüent de comunió, resideixen junts. Des de Catalunya Cristiana hem d’agrair també els seus articles que, amb el títol d’«Un nou llindar», publica puntualment, setmana rere setmana, al costat de l’editorial, «amb una orella posada en l’Evangeli i l’altra en el poble» i que han estat aplegats ja en alguns volums. Són molt llegits. Són articles que, amb cor de pastor, pensa cada setmana al fil de l’actualitat.

La Mare de Déu és venerada tant a Catalunya (Montserrat) com a Mallorca (Lluc) amb l’apel·latiu afectuós de «la Moreneta». Que ella protegeixi el bisbe Sebastià en aquest nou ministeri per al bé de l’Església i ajudi a intensificar els lligams entre Catalunya i les Balears.

Posted in General | Tagged , , , , , , | Desactiva els comentaris

Una nova obra de misericòrdia

El primer de setembre passat es va celebrar la Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació que fou instituïda pel papa Francesc el 6 d’agost del 2015. Entre nosaltres ha passat força desapercebuda i també el valuós missatge del Pontífex. En ell, Francesc, seguint la línia de la Laudato Si ens convida a «penedir-nos del mal que estem fent a la nostra casa comuna» i a «confessar els nostres pecats contra la creació». Sembla que, en general hom no tingui gaire consciència d’aquests pecats i que en les celebracions de la penitència, siguin individuals o comunitàries, en els formularis per ajudar l’examen de consciència tampoc no se solen trobar qüestions com ara: «Respecto la creació? A casa, malgastem l’aigua, el menjar o l’energia elèctrica? He generat danys ecològics, encara que em semblin petits? Comparteixo el vehicle sempre que m’és possible? Tinc cura de la casa comuna?» No es tracta d’afeixugar-nos —Déu sempre està disposat a perdonar— sinó de prendre consciència que el pecat és també un «no» a la natura. I que aquesta consciència representi, personalment i comunitària, un canvi de ruta. Tot citant el patriarca Bartomeu I, Francesc explica que aquest canvi representa «respectar escrupolosament el mandat originari de preservar la creació de tot mal, sigui pel nostre bé o pels dels altres éssers humans». El Bisbe de Roma convida a «deixar espai a la fantasia de la caritat [una expressió molt bonica amb un implícit de llibertat evident] per trobar noves modalitats d’acció». Per tant, es permet proposar un complement a les dues llistes tradicionals de set obres de misericòrdia —corporals i espirituals— afegint a cada una «la cura de la casa comuna». Notem que no és una obra més sinó un complement per a totes que les matisa i els obre nous horitzons: com a obra de misericòrdia espiritual necessita «la contemplació agraïda del món» (Laudato Si, 214); com a obra de misericòrdia corporal demana «simples gestos quotidians on trenquem la lògica de la violència, de l’aprofitament, de l’egoisme [...] i es manifesta en totes les accions que procuren bastir un món millor» (ibíd., 230-231). El Sant Pare dóna una pista d’aquestes accions en la pregària final: «Déu de l’amor / mostra’ns el nostre lloc en aquest món / com a instruments del teu afecte / envers tots els éssers de la terra.» «Instruments d’afecte» una expressió més de la revolució de la tendresa, ara envers la natura.

Aquests mesos, al suplement d’estiu de Catalunya Cristiana, fra Lluc Torcal, prior general del Cister, físic, ha anat desgranant la Laudato si, aturant-se en determinats aspectes. Ha estat una senzilla mostra de la recepció d’aquesta transcendental encíclica.

En la Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació, Francesc, seguint la línia de la Laudato Si, ens convida a «penedir-nos del mal que estem fent a la nostra casa comuna» i a «confessar els nostres pecats contra la creació».

En la Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació, Francesc, seguint la línia de la Laudato Si, ens convida a «penedir-nos del mal que estem fent a la nostra casa comuna» i a «confessar els nostres pecats contra la creació».

Posted in General | Tagged , , , , , , | Desactiva els comentaris

Santa Teresa de Calcuta

Molts la tenien ja per santa: el seu testimoni d’abnegació envers els més pobres de la terra ha colpit creients i no creients, ha mogut dones i homes d’arreu a seguir el seu estil de vida i l’ha convertit en un referent mundial. I avui, 4 de setembre, l’Església catòlica en reconeix oficialment la santedat. Agnes Gonxha Bojaxhiu (Skopje, Macedònia, 1910 – Calcuta, 1997), aquella dona petita d’estatura i ferma de conviccions, vestida amb un sari blanc de cotó amb vores blaves que viatjava arreu del món amb sandàlies i una capsa de cartró, fou pionera de la revolució de la tendresa que proclama el mateix papa Francesc, el Bisbe de Roma que l’ha portada al culte universal. La santedat és la plenitud de l’amor, és a dir, l’amor abnegat. Teresa de Calcuta ja era religiosa, germana de Loreto, ja havia donat un sí a Déu, total, irreversible i sense condicions. I en unes circumstàncies ben prosaiques —un viatge en un tren curull fins dalt de viatgers— va experimentar la seva segona vocació, «la crida dins la crida» com ella mateixa l’anomenava, a anar a servir els més pobres d’entre els pobres, aquells descartats dels quals el Papa també parla sovint.

Agnes Gonxha Bojaxhiu (Skopje, Macedònia, 1910 - Calcuta, 1997), aquella dona petita d’estatura i ferma de conviccions, vestida amb un sari blanc de cotó amb vores blaves que viatjava arreu del món amb sandàlies i una capsa de cartró, fou pionera de la revolució de la tendresa que proclama el mateix papa Francesc, el Bisbe de Roma que l’ha portada al culte universal

Agnes Gonxha Bojaxhiu (Skopje, Macedònia, 1910 – Calcuta, 1997), aquella dona petita d’estatura i ferma de conviccions, fou pionera de la revolució de la tendresa que proclama el mateix papa Francesc, el Bisbe de Roma que l’ha portada al culte universal.

Mare Teresa no va tenir una vida gens fàcil. El seu pare va morir en circumstàncies misterioses, possiblement emmetzinat. Des que va ingressar a l’abadia de Loreto, mai més no va tornar a veure la seva mare ni la seva germana. La fam de Bengala del 1943 i l’onada de violència hindú-musulmana (1946) va enfonsar la població en la desesperació i el cor de Mare Teresa en preguntes punyents. El seu primer any de treball entre els pobres va estar ple de reptes, va ser temptada a tornar enrere, va tenir dificultats en iniciar una congregació diocesana, quan abandonà Loreto només tenia cinc rúpies. Va conèixer de prop la fam, la misèria dels qui morien al carrer, els estralls de la lepra. Va ser criticada i difamada injustament. Ella mateixa va patir la malària i seriosos problemes de salut. Però sobretot en els darrers temps va conèixer la foscor espiritual, recollida en el llibre Ven, sé mi luz. Las cartas privadas de la Santa de Calcuta (Planeta, 2008) un aplec de cartes impressionant on es fa palès el silenci de Déu, la sequedat i la nit fosca que va travessar aquella mística fins que va comprendre que Jesús li continuava parlant en la persona dels més pobres. Santa Teresa de Calcuta, pregueu per nosaltres.

Posted in General | Tagged , , | Desactiva els comentaris

El lul•lisme en sant Juníper Serra

El 28 d’agost —tot i que enguany és diumenge, litúrgicament dia del Senyor— s’escau la festa de sant Juníper Serra (Petra, Mallorca, 1712 – Carmel, Califòrnia, 1784), canonitzat pel papa Francesc el passat 23 de setembre del 2015 a Washington, en la primera cerimònia de canonització celebrada en un estat americà. Enguany que celebrem l’any del beat Ramon Llull, cal recordar que el lul·lisme va marcar la preparació intel·lectual d’un mallorquí com ell, Juníper o Ginebró Serra que, de primer, es dedicà a l’estudi i l’ensenyament de la filosofia i les humanitats al convent de Sant Francesc de Palma i després a l’Estudi General Lul·lià. Doctorat en Teologia i en Filosofia en aquesta institució, del 1743 al 1749, va ocupar la càtedra de Filosofia. Ben segur que Juníper admirà la figura del seu paisà, el beat Ramon Llull, i com ell es va sentir empès per un gran fervor apostòlic i un excepcional zel missioner. Va dirigir l’evangelització de les terres de l’actual estat de Califòrnia on en els anys 1769-1782 ell i els seus companys fundaren vint-i-dues missions. Home incansable i missioner exemplar, en morir deixà un balanç de 6.000 indis batejats i 5.037 confirmats. La seva comesa s’inscriu en un context d’abnegació missionera: en total treballaren a les missions californianes 41 frares de parla catalana (23 catalans, 17 mallorquins i un valencià).

Ben segur que Juníper admirà la figura del seu paisà, el beat Ramon Llull, i com ell es va sentir empès per un gran fervor apostòlic i un excepcional zel missioner

Ben segur que Juníper admirà la figura del seu paisà, el beat Ramon Llull, i com ell es va sentir empès per un gran fervor apostòlic i un excepcional zel missioner

Francesc, en l’homilia de la canonització, va dir que Juníper «va saber sortir i anar pels camins per compartir la tendresa reconciliadora de Déu. Va saber deixar la seva terra, els seus costums, es va animar a obrir camins, va saber sortir a la trobada de tants aprenent a respectar els seus costums i peculiaritats» (un tret molt propi de l’art de la missió de Llull). El Bisbe de Roma va afegir que «Juníper va defensar la dignitat de la comunitat nativa, protegint-la de tots els que n’havien abusat (…) Va tenir un lema que va inspirar les seves passes i que va plasmar en la seva vida: “Sempre endavant.”»

Posted in General | Tagged , , , | Desactiva els comentaris

El turisme, font d’oportunitats

El Concili Vaticà II va aportar a l’Església una visió positiva sobre el fenomen del turisme, que es va concretar en unes jornades pastorals sobre aquesta temàtica. Al nostre país en foren pioners, entre d’altres, els bisbes Jubany i Estepa Llaurens. Des d’aleshores, molts preveres i seglars de localitats amb tradició turística adoptaren mesures per tal d’atansar-se pastoralment als visitants dels diversos països.

Al «primer pla» d’aquest número tractem del turisme de la mà de persones que estudien el fenomen des de perspectives variades. Sabina Puig Cartes, de l’Institut Català Internacional per la Pau, afirma que el turisme avui s’erigeix com un sector clau per al desenvolupament econòmic de molts països i, fins i tot, com a potencial en la lluita contra la pobresa. Quan es practica de manera responsable, sanament curiosa, no invasiva, respectuosa, i amb ganes d’apropar-se a altres realitats socials i culturals, a més d’aportar divises, pot ajudar a trencar estereotips, obrir ments, generar nous coneixements, crear lligams entre persones i, d’alguna manera, avançar cap a un món on la interculturalitat i la tolerància siguin els valors més preuats. Més enllà que s’hagi adoptat un Codi Ètic Mundial per al Turisme, l’autora creu que l’instrument que hauria de ser realment un referent per al sector turístic són els Principis rectors sobre les empreses i els drets humans, que el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides va fer seus l’any 2011.

Un històric, el prevere i sociòleg Joan Bestard Comas, delegat de Pastoral del Turisme de Mallorca, es planteja com han de ser les nostres comunitats eclesials perquè els turistes creients s’hi impliquin de veritat. Parla d’una comunitat unida, coresponsable i orant, fonamentada fermament en Jesucrist i fidel al seu Evangeli, una bona notícia que ha de fer arribar a tots. Una comunitat universalista, acollidora, propera al món i a la gent, promotora de comunicació i d’interrelació humana, descobridora del sentit de la vida, defensora i promotora dels drets humans, tolerant, profètica, educadora del temps de lleure i del sentit crític.

Membre d’una generació més jove i des d’una òptica antropològica, Cristian Palazzi, de l’Observatori de Turisme, responsable de la Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi (HTSI), Universitat Ramon Llull (URL), entén el turisme com una forma més de convivència i es planteja el repte de fer un turisme sostenible a la ciutat.

També Mónica Padrol, directora gerent de Ruth Travel —que col·labora amb el Club+Amics en l’organització de pelegrinatges i viatges— escriu des de l’experiència d’haver acompanyat molts grups de turisme religiós. Considera també que el turisme és una activitat que pot afavorir l’evangelització i reflexiona sobre l’impacte que reben especialment els pelegrins a Terra Santa.

En el document Orientacions per la Pastoral del Turisme, del Pontifici Consell per a la Pastoral dels Emigrants i Itinerants, aquest és considerat un d’aquells grans camps de la civilització contemporània en els quals el cristià està cridat a viure la seva pròpia fe i la seva vocació missionera.

131012cuasagradafamiliaR

Posted in General | Desactiva els comentaris

Esport, comprensió i benvolença

La celebració dels Jocs Olímpics de Rio és una nova ocasió per reflexionar a escala mundial en els valors de l’esport. Davant d’aquest fenomen que mobilitza milions de persones, més enllà de la dimensió d’espectacle mediàtic i de masses, cal aprendre a llegir amb mirada intel·ligent i creient el simbolisme pregon de les proves i competicions, els «jocs» —olímpics i paralímpics— que se’ns presenten aquestes setmanes.

Els professors Guillem Turró i Conrad Vilanou són els autors d’un magnífic assaig sobre La pedagogia esportiva de la Federació de Joves Cristians de Catalunya (1931-1936) [Barcelona, Ed. Claret, 2014] En la primera part, aborden, entre d’altres, la temàtica suggestiva del cristianisme i les metàfores esportives, glossen la figura de Thomas Arnold (1795-1842), la pedagogia del qual es pot resumir en l’expressió Christian gentleman: un cavaller cristià s’ha d’assemblar en allò essencial a l’atleta grec de l’època clàssica. En fou seguidor Pierre de Coubertin (1863-1937), fundador dels Jocs Olímpics moderns. Turró i Vilanou culminen amb la presentació de la pedagogia integral del fejocisme i brinden un conjunt de textos avui molt difícils de trobar sobre la temàtica de l’esport i la seva funció educativa, moral i espiritual.

img.rtve.esSegons Lluís Duch, monjo de Montserrat, l’esport és un dels fenòmens humans més complexos i ambigus. Francesc Torralba explica aquesta ambigüitat: dins del si de l’esport hi ha aspectes tan obscurs com el narcisisme, la mercantilització, l’explotació, la trampa i la discriminació sexual o racial, però també hi ha noblesa, llum, donació, lluita, superació i entrega.

Turró, en un article anterior sobre L’esport i els valors morals, explica que «l’esport pot ser un bon instrument per assimilar les victòries i encaixar dignament les derrotes, per saber-nos forts i alhora vulnerables. A través d’ell, podem adquirir la tolerància a la frustració, és a dir, la capacitat per acceptar els propis límits i aprendre que el fracàs també ens pot ajudar a millorar i progressar. També pot convertir-nos en éssers comprensius i benvolents, en fer-nos capaços d’apreciar i viure la fraternització en situacions joioses i amigables. L’esport pot ser un àmbit de trobada interpersonal i de progrés que ens ajudi a esdevenir éssers humans més complets».

És evident que la pràctica i la competició esportiva no ha estat ni pot ser aliena a la contemplació, la reflexió creient i la pedagogia dels seguidors de Jesucrist. També la Santa Seu es preocupa per promoure tot allò de bo que comporta la pràctica ben entesa de l’esport: el proper octubre acollirà un congrés internacional per reflexionar sobre la col·laboració entre fe i esport per millorar la vida. Serà organitzat pel Consell Pontifici de la Cultura i el dels Laics.

Posted in General | Tagged , , , | Desactiva els comentaris

Joves en xarxa

Quan sant Ignasi de Loiola va morir, ja tenia mil seguidors arreu del món. Si ens prenguéssim el terme «seguidor» de manera unívoca, aquesta seria una dada minsa davant de famosos que avui tenen milions de seguidors. Passa quelcom semblant amb la paraula «amic» que s’usa en l’argot del Facebook: ara, és evident que un amic virtual no és el mateix que un de carn i d’ossos a qui tractes de prop.

campus misericordiae 8

Avui hi ha milions de persones que es passen hores a la setmana en partides on line. L’any passat, la comunitat de jugadors afeccionats en tot el món ja superava els 1.900 milions. Però aquest no és ben bé el joc a escala humana tan necessari per viure. Les xarxes socials han estat tan presents a la JMJ de Cracòvia que la mateix organització ha encarregat a una prestigiosa consultoria una enquesta sobre el tema. Entre més de 7.000 participants enquestats, els espanyols són els joves més connectats: quasi tots tenen Whatsapp i un 56%, Instagram.

La novetat tecnològica d’aquesta JMJ no ha estat tant la presència dels participants en les xarxes (això ja es va viure a Madrid i a Rio), sinó la difusió de fotos i vídeos que superen el milió en els moments més àlgids. Els joves catòlics entenen la importància de les xarxes, les usen en la seva vida quotidiana i les han emprat a Cracòvia per compartir les seves vivències. Així milions de persones arreu del món han sentit parlar de la JMJ i han pogut seguir els encontres i les celebracions. I això és molt positiu.

Siguem conscients, però, que les xarxes socials configuren també una altra manera de pensar, de raonar, de comunicar-se, faciliten la instantaneïtat… i el seu consum quotidià indiscriminat pot provocar allò que el mateix Papa ha criticat: «Una paràlisi perillosa per als joves, difícil d’identificar, la que confon la felicitat amb un sofà que ens garanteix hores de tranquil•litat, per traslladar-nos al món dels videojocs i passar hores davant de l’ordinador» (…) «Hi ha realitats que no comprenem perquè només les veiem a través de la pantalla del mòbil o de l’ordinador, però quan prenem contacte amb la vida, amb aquestes vides concretes no ja mediatitzades per les pantalles, aleshores ens passa quelcom d’important: tots sentim la invitació a involucrar-nos.» Sens dubte, la JMJ ha estat una gran empenta evangelitzadora que ajudarà a molts, joves i adults, a deixar les comoditats d’una vida fàcil, a ser lliures i a lluitar per al futur.

Posted in General | Tagged , , , , , | Desactiva els comentaris