Segueix-nos al web de Ràdio Estel

Capçalera blog Avui es festa

A partir d’ara pots continuar seguint els artícles de l’AVUI ÉS FESTA al web de Ràdio Estelwww.radioestel.cat

Clica aquí per veure el darrer article

 

Posted in Avui és festa | Desactiva els comentaris

Sant Jeroni de la Murtra, sis segles d’històries

Déu vos guard amics, avui és festa

Sant Jeroni de la Murtra, sis segles d’històries

Sant Jeroni de la Murtra, sis segles d’històries

Divendres passat va ser la festa de Sant Jeroni, patró dels traductors i dels llibreters i inspirador de l’Orde dels jerònimsque fou durant segles molt important a la Península. Entre els monestirs que habitaren els jerònims abans de la desamortització hi havia el de Yuste i el d’El Escorial. Enguany se celebra el sisè centenari de Sant Jeroni de la Murtra, l’únic monestir jerònim masculí que es conserva dempeus avui a Catalunya.  Amb aquest motiu, s’estan celebrant un seguit d’actes amb el lema “Sant Jeroni de la Murtra, 1416-2016: sis segles d’històries”.  Actualment el monestir és un lloc de repòs obert a tothom, especialment a intel·lectuals i artistes que vulguin retirar-s’hi uns dies en solitud i silenci. Cada diumenge s’hi celebra l’eucaristia i hi ha també visites guiades. Es pot visitar el claustre, talment un llibre en pedra del segle XV, el Refetor, l’antiga cuina conventual i les ruïnes de l’església monàstica. Entre els fons que custodia Sant Jeroni de la Murtra hi ha larxiu i la biblioteca del bisbe Joan Carrera, tan vinculat a aquesta emissora.

El dissabte dia 22 d’octubre farà sis segles que el mercader Bertran Nicolau va comprar l’antiga casa de la Murtra, prop de Badalona, on es va establir una petita comunitat de jerònims. Amb aquest motiu se celebrarà una jornada acadèmica que pretén difondre algunes novetats en la investigació històrica d’aquest cenobi badaloní, joia del gòtic català i bressol d’espiritualitat ahir i avui.

Per més informació info@lamurtra. cat

Que tingueu una bona festa.

Posted in Avui és festa | Tagged , , , | Desactiva els comentaris

Te Deum interreligiós

Cartell de les Fiestas Patries de Xile

Cartell de les Fiestas Patries de Xile

Déu vos guard, amics. Avui és festa i avui 18 de setembre i demà 19, a Xile se celebren les Fiestas Patrias. Es commemora l’establiment de la Primera Junta Nacional de Govern l’any 1810. Aquests dies la majoria de la població s’omple d’alegria i els xilens que viuen en altres parts del món també commemoren aquests dos dies festius.

Una de les activitats més antigues de les Fiestas Patrias és la celebració d’una cerimònia d’acció de gràcies a la catedral Metropolitana de Santiago amb l’assistència de les primeres autoritats del país, encapçalades pel president (avui presidenta) de la República. Aquesta acció de gràcies se celebra cada any des del 18 de setembre de 1811. De primer, va ser una eucaristia, però a partir del 1870 —pel tema del dejuni eucarístic aleshores vigent— la missa fou substituïda per un Te Deum, o una paralitúrgia que acabava amb aquest bell himne d’acció de gràcies. A partir de 1971, la cerimònia va tenir un caire ecumènic, amb la presència d’altres comunitats cristianes i, posteriorment, hi foren incorporats representants de les comunitats islàmica i jueva.

Opino que en societats tan plurals com les nostres s’haurien de trobar fórmules religioses semblants a la xilena de celebrar les festes civils o cíviques amb representants de les diferents confessions i tradicions religioses que conviuen en un país. Precisament, avui comença a Assís la trobada interreligiosa de pregària per la pau organitzada per la Comunitat de Sant’Egidio. Fa 30 anys que sant Joan Pau II va començar aquestes trobades iniciant el que s’anomena amb encert l’Esperit d’Assís: tot un signe del temps. Enguany hi participarà novament el papa Francesc en la cerimònia de dimarts vinent. Ens hi unim espiritualment.

Que tingueu una bona festa.

Posted in Avui és festa | Tagged , , , , , , | Desactiva els comentaris

Resurrecció de Catalunya

Déu vos guard, amics, avui és festa i avui és l’11 de Setembre, la Diada

Primer misteri de Glòria MontserratAl camí de la Santa Cova de Montserrat hi ha el rosari monumental que va ser impulsat a partir del 1893 pel canonge de Vic Jaume Collell. El primer misteri de Glòria, el de la Resurrecció de Jesús, va ser edificat per la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.  El misteri havia de simbolitzar, també, la resurrecció de Catalunya. El van encomanar a Antoni Gaudí el 12 de desembre del 1900. L’arquitecte, de seguida, va manar fer un gran desmuntatge de terra i va eixamplar una gruta que ja existia a prop del camí de la Santa Cova. La idea de Gaudí era d’un simbolisme encisador: la cova mira cap a Orient i el dia de Pasqua de Resurrecció, que coincideix aproximadament amb l’equinocci de primavera, el primer raig de sol havia d’abastar el sepulcre buit. Gaudí també volia que davant del sepulcre del Senyor s’hi plantessin les plantes i les flors més humils dels horts de Catalunya. Però van passar set anys abans no van començar les obres: les van iniciar el contractista Joan Font i Bayo, el dia de la Mare de Déu de Montserrat del 1907. La imatge del Crist Ressuscitat, destinada a alçar-se triomfant sobre la roca, es va encarregar a  Josep Llimona, que la va acabar el 27 de juliol d’aquell any. Va ser fosa als tallers Barberí d’Olot. L’obra va quedar paralitzada per manca de fons i, per fi, es va encarregar la continuació a un altre arquitecte, Jeroni Martorell Terrats que va canviar de lloc el Crist de Llimona i va encomanar les figures de l’àngel i de les tres maries a Dionís Renart. Però l’any 1914 les escultures encara no eren posades a lloc i l’abat Deàs escrivia preocupat: “Quina honra pel catalanisme! Finalment el misteri es va inaugurar el 29 d’octubre del 1916.  Quasi cent anys després, el 2013, el Misteri fou restaurat tal com avui el podem admirar. El pare abat de Montserrat, Josep Maria Soler, va destacar que era “un acte de justícia”, perquè “hem restituït la idea original de Gaudí que volia que la imatge de Crist estigués al costat de l’escut de Catalunya”. És que a la nostra terra els processos són llargs, de vegades massa llargs, però a la fi, arriben a bon terme.

Que tingueu una bona festa!

Posted in Avui és festa | Tagged , , | Desactiva els comentaris

Un enterrament a Chiu-Chiu

Déu vos guard amics, avui és festa.

Un enterrament a Chiu-Chiu<br />Déu vos guard amics, avui és festa.<br />El José i l’Ernestina eren uns esposos que vivien al poblet de Chiu-Chiu, prop de Calama, al nord de Xile. Feia anys que els havia conegut. Eren molt acollidors i havien rebut a casa seva diversos sacerdots entre ells el recordat Josep Cadevall, en Pep Cadevall, que fou rector de San Pedro d’Atacama. El dia que vaig arribar , l’Ernestina havia mort. Estaven celebrant l’enterrament. Hi havia anat molta gent d’arreu. Però ja no hi vaig ser a temps... Em van acollir a la murtra de Chiu-Chiu una llar sòbria i bonica, amb grans finestres obertes al desert. Un indret per retirar-se en solitud i silenci. L’endemà a la tarda, tot caminant em vaig atansar al cementiri. M’havien indicat quin era el senzill panteó de l’Ernestina, entrant a ma dreta. Quan hi vaig arribar la porta era oberta i hi havia gent que hi entrava i sortia. De primer vaig dubtar, després vaig entrar a saludar. Allí vaig trobar el José amb les filles, gendres, néts i besnétes de l’Ernestina. Em vaig donar a conèixer i vaig abraçar el José i li vaig donar el condol. Tots van ser molt amables. Em van convidar a pregar conjuntament i van restar agraïts. En sortir, caminant per aquell tros de desert pensava quin sentit tan diferent de la mort viuen aquells bons atacamenys, que l’endemà de l’enterrament tota la família havia anat a visitar la seva estimada esposa, mare, àvia, besàvia Ernestina. En arribar a casa vaig trobar una fotografia de l’Ernestina i el Jose. És de l’any 1999 i se’ls veu plens de vida. El Jose mans a la guitarra i tots dos cantant una cançó del lloc: “Raquel”. Tota llar cristiana en festa deu fer pensar una mica en el cel.

José i Ernestina, 1999

El José i l’Ernestina eren uns esposos que vivien al poblet de Chiu-Chiu, prop de Calama, al nord de Xile. Feia anys que els havia conegut. Eren molt acollidors i havien rebut a casa seva diversos sacerdots entre ells el recordat Josep Cadevall, en Pep Cadevall, que fou rector de San Pedro d’Atacama. El dia que vaig arribar , l’Ernestina havia mort. Estaven celebrant l’enterrament. Hi havia anat molta gent d’arreu. Però ja no hi vaig ser a temps…  Em van acollir a la murtra de Chiu-Chiu una llar sòbria i bonica, amb grans finestres obertes al desert. Un indret per retirar-se en solitud i silenci. L’endemà a la tarda, tot caminant em vaig atansar al cementiri. M’havien indicat quin era el senzill panteó de l’Ernestina, entrant a ma dreta.  Quan hi vaig arribar la porta era oberta i hi havia gent que hi entrava i sortia. De primer vaig dubtar, després vaig entrar a saludar. Allí vaig trobar el José amb les filles, gendres, néts i besnétes de l’Ernestina. Em vaig donar a conèixer i vaig abraçar el José i li vaig donar el condol. Tots van ser molt amables. Em van convidar a pregar conjuntament i van restar agraïts. En sortir, caminant per aquell tros de desert  pensava quin sentit tan diferent de la mort viuen aquells bons atacamenys, que l’endemà de l’enterrament tota la família havia anat a visitar la seva estimada esposa, mare, àvia, besàvia Ernestina. En arribar a casa vaig trobar una fotografia de l’Ernestina i el Jose. És de l’any 1999 i se’ls veu plens de vida. El Jose mans a la guitarra i tots dos cantant una cançó del lloc: “Raquel”.  Tota llar cristiana en festa deu fer pensar una mica en el cel.

Que tingueu una bona festa!

Posted in Avui és festa | Tagged , , | Desactiva els comentaris

El nostre estendard

Déu vos guard, amics, avui és festa i avui és l’Assumpció de la Mare de Déu.

3712Parlava amb un amic, creient però no gaire practicant. Em deia que està convençut de la gran importància que té Maria en la Història de la Salvació. La seva afirmació m’ha sorprès una mica, perquè normalment les persones més racionals no solen donar gaire importància a la mare de Jesús. Ell sí. Ell  creu que Maria és una dona forta, amb una fe treballada, que va saber donar a Déu un sí total, irreversible i incondicional. Aquell “sí” va ser indispensable per a la Salvació.

A més, en aquell context històric i cultural tan difícil per a la dona, Maria fou valenta, decidida i intrèpida. Maria no va tenir una vida planera, per això la intuïció popular ha meditat llargament en els dolors de Maria, com podem veure plàsticament en la Capella dels Dolors de Mataró,  d’Antoni Viladomat, la nostra petita Sixtina, recentment restaurada.

De fet, el nostre poble és pregonament marià. La Mare de Déu ha entrat en la cultura popular, gràcies a les advocacions, tan variades, als santuaris que li són dedicats, a les dites i exclamacions que diuen encara els grans com “Mare de Déu!”, “Verge Santa!” o “Àngel a Maria!”

Avui la contemplem en el seu triomf, en la seva Pasqua. Maria és alçada com un estendard. I un estendard és per alçar-lo ben amunt. Maria és ben visible. La poden contemplar en la seva victòria pacífica tantes dones que encara avui pateixen discriminació, maltractament, opressió. Tantes dones discriminades pel seu gènere. Se la miren també aquelles que han superat les barreres, que han fet valdre els seus drets, que ocupen altes responsabilitats, que exerceixen la seva professió, el seu art, amb enginy i creativitat. Se la miren aquelles que són esposes, mares i àvies abnegades i exemplars. Si Maria és beneïda entre totes les dones, totes les dones són també beneïdes en Maria.

Que tingueu una bona festa!

Posted in Avui és festa | Tagged , , | Desactiva els comentaris

La capelleta de Sant Magí

Déu vos guard, amics, avui és festa i dijous vinent dia 19 celebrarem la festa de Sant Magí, patró de Tarragona.

3713M’han fet a mans un llibre que porta per títol: La Capelleta de Sant Magí. Santa Coloma de Queralt 2006-2016. Ha estat coordinat per les germanes Assumpta i Maria Teresa Mestre. El llibre, molt ben il·lustrat, explica amb tot detall el miracle de la reconstrucció d’aquesta capelleta. Dic “miracle” perquè ha estat realment una obra encomiable, digna d’admiració. En la seva arrel hi ha una persona lluitadora i emprenedora, en Pere Balsells i Jofre. En Pere, nascut a Barcelona el 1928, en el si d’una família humil, de ben jovenet anava pels mercats dels rodals a comprar aliments que després distribuïa a les botiges. Els dilluns anava a mercat a Santa Coloma de Queralt. Als divuit anys en Pere va emigrar a Estats Units i ingressà a la Universitat de Colorado a Boulder a l’Escola d’Enginyers, on va estudiar mecànica. Després, juntament amb la seva esposa Joan, va crear una companyia que havia de tenir irradiació mundial. L’any 1994, juntament amb l’Escola d’Enginyers de la Universitat de Califòrnia, va crear la Balsells Fellowship per establir un programa de beques per a estudiants catalans d’enginyeria. L’any 2003 en Pere Balcells va visitar l’antiga capelleta de Sant Magí, que aleshores era en ruïnes i va acceptar de fer-se càrrec del cost de reconstruir-la. Es va constituir l’associació d’Amics de la Capelleta de Sant Magí. La inauguració de la rehabilitació va ser el 2 de juliol del 2006 ara ha fet 10 anys. L’empremta dels qui han fet les Amèriques continua ben present en el nostre patrimoni.

Que tingueu una bona festa.

Posted in Avui és festa | Tagged , , , | Desactiva els comentaris

Joan Capri a Ràdio Estel

Déu vos guard, amics, avui és festa

3714Aquest estiu, cada dia de dilluns a divendres, a les 9 del matí i a les 9 del vespre, podem escoltar TOT CAPRI, els millors monòlegs del gran humorista català Joan Camprubí i Alemany, conegut com a Joan Capri. Sóc un gran admirador d’en Capri. A casa de petit —com a moltes famílies catalanes— ja escoltàvem de bon grat els seus monòlegs. Un dels més celebrats era “El nàufrag” de l’any 1987. En Joan Capri va tenir la genialitat de transformar un esdeveniment tan tràgic com l’enfonsament d’un vaixell, El Rei dels Mars, en un seguit de situacions divertidíssimes. L’humor d’en Capri de vegades era una mica negre i també d’altres colors, però generalment mai no ofenia. En ell s’alternava el seny i la rauxa. Era el prototipus del català empipat, de la persona que se sent sobrepassada per les circumstàncies i, és clar, d’una manera o altra molts ens hi identifiquem. A més,  tot i que han passat cinquanta anys, moltes de les situacions que descriu en Capri són ben actuals: la crisi, la ciutat, les congestions del trànsit, les dificultats econòmiques, les desavinences en el matrimoni… En temps d’autoritarisme polític, als monòlegs del Capri hi havia frases enginyoses que deien sense dir com aquella: “Nosaltres encara hem de veure moltes coses, hem de veure tot plegat com s’acaba tot això…”

La meva àvia, que era cosina germana del Dr. Josep Trueta Raspall, l’eminent traumatòleg, m’explicava que ell i la seva dona, Amèlia Llacuna, estant a l’exili, van rebre un disc del Capri i que van riure tant que fins i tot els queien les llàgrimes. Era l’enyorança del país barrejada amb la gràcia d’un humorista inoblidable.

Que tingueu una bona festa.

Posted in Avui és festa | Tagged , , , | Desactiva els comentaris

Nova capella de Sant Ignasi

Déu vos guard, amics, avui és festa i avui, 31 de juliol, es clou l’Any Ignasià.

Avui s’inaugura una nova capella dedicada a Sant Ignasi a la basílica de Santa Maria del Mar. La reforma ha estat impulsada per la Companyia de Jesús i realitzada pel taller d’arquitectura T113 i Josep M. Riera, arquitecte de l’arquebisbat de Barcelona. La nova escultura de Sant Ignasi és obra de l’artista Lau Feliu. En Lau té altres obres religioses, com el retaule de Sant Bernat de Claravall de la parròquia de Ciutat Meridiana i el timpà “Sant Martí descavalcat” per a l’església de Sant Martí de Provençals de Barcelona, que es va instal·lar l’any passat.

3715Sant Ignasi, el cavaller de les dues banderes, el soldat, el convers, el qui vetllà davant la Madona de Montserrat, l’anacoreta de Manresa, el místic del Cardener, el pelegrí, l’autor dels Exercicis Espirituals, el jesuïta, el sant… va fer estada a  Barcelona cinc vegades. En una carta que va escriure des de Venècia a Jaume Caçador el dia de Santa Eulàlia de 1536 li deia: “Estic segur que a cap altra ciutat d’aquest món dec tant com a Barcelona”.

En l’actual carrer de Sant Ignasi, paral·lel a la Via Laietana, es trobava la casa d’Agnès Pasqual, on s’allotjà Ignasi de Loiola en les seves estades a la Ciutat Comtal. La casa va ser enderrocada el 1852 quan es va traçar el carrer Princesa. La part on hi havia l’habitació de Sant Ignasi correspon a la cantonada que avui forma el carrer Sant Ignasi amb el carrer Princesa n. 7. Davant de la porta lateral de la Basílica de Santa Maria del Mar ens queda el Carrer Mirallers, on vivia Jeroni Ardèvol, mestre de llatí d’Ignasi.

Sempre que vaig a Santa Maria del Mar, m’agrada deturar-me en aquella senzilla placa de marbre que recorda que Íñigo de Loyola, assegut a la segona grada, demanava almoina abans del seu pelegrinatge a Terra Santa. Segons consta en un document signat per la Junta de l’Obra de la Basílica el 1717, el lloc indicat és exacte. Des d’avui comptem amb un nou altar dedicat al fundador de la Companyia de Jesús.

Que tingueu una bona festa.

Posted in Avui és festa | Tagged , , , , | Desactiva els comentaris

Els sentits oblidats

3716Déu vos guard, amics, avui és festa.

És un jove. Com tants d’altres, va decidir d’emprendre el Camí de Sant Jaume de Compostel·la. Abans de marxar em va demanar un Nou Testament i un llibret per meditar que no pesés gaire. Se’n va emportar Piulades al Vent de mossèn Cinto Busquet. Cada piulada conté un pensament sintètic i il·luminador que obre una ­finestra nova per on mirar la mateixa realitat quotidiana, la mateixa de sempre, però amb uns altres ulls. El meu amic ha fet un tram del Camí, de Roncesvalles fins a Logronyo. Ha passat per Zubiri, Cizur Menor, Puente la Reina, Estella, Los Arcos, Logronyo… Cada dia ha estat una nova descoberta. S’ha pogut comunicar amb moltes persones. Això no tindria res d’extraordinari si no fos perquè el meu amic, novell pelegrí, és sord. Només t’entén quan et pot llegir els llavis. Admiro el seu coratge. Quan ens veiem privats o limitats d’un sentit corporal, tots els altres s’agusen. M’ho comentava un altre amic, en Francesc, que lentament està perdent la vista. Ara reconeix de seguida les veus de les persones, encara que estiguin lluny.

Un professor portuguès, José Tolentino Mendonça, ha escrit recentment un llibret que porta per títol Vers una espiritualitat dels sentits. És una espiritualitat que considera els sentit com a camí que guia i com a porta que ens obre a la trobada amb Déu.

Penso en els joves que acudiran a la Jornada Mundial de la Joventut. De ben segur que entre ells també n’hi haurà de discapacitats, físics i potser mentals. Un dels trets de bona part dels joves d’avui és que estan acostumats a la diferència i que la integren amb normalitat. És el més cristià. I el més humà.

Que tingueu una bona festa.

Posted in Avui és festa | Tagged , , | Desactiva els comentaris